Guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló 2017

Presentació

Martí Domínguez, José Santesmases i Juanjo Roda han estat guanyadors del II Premis Literaris Ciutat de Benicarlò en les seues modalitats divulgació científica, literatura memorialística i gastronòmica respectivament, mentre que Juan Hernaz i Fátima  Fernández ho han estat del 4t Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Josep Barberà, i el director de publicacions d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, han donat a conèixer els guanyadors en una compareixença davant els mitjans de comunicació al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Benicarló aquest divendres.

En aquesta edició, el certamen ha rebut un total de 67 originals de 7 països (Espanya, Portugal, Bulgària, Itàlia, Mèxic, Argentina i Colòmbia). A més, estan representades gairebé la majoria de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, destacant la participació valenciana i catalana. En cadascuna de les modalitats els premis estan dotats amb 5.000 euros i la publicació de l’obra  a càrrec d’Onada Edicions.

Premi de divulgació científica

El jurat conformat pel doctor en Biologia Xavier Bellés, Josep Martínez, membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i Joan Borja, filòsof, filòleg i guanyador d’aquest mateix premi en la passada edició, han atorgat el premi de divulgació científica a l’obra Veus de ciència. Oberta la plica corresponent  ha resultat ser el seu autor  Martí Domínguez i Romero.

Martí Domínguez i Romero (Madrid, 1966) és doctor en Biologia i professor de Periodisme de la Universitat de València. Alterna la docència i la investigació amb el periodisme i la literatura. Col·laborador habitual dels diaris El País i La Vanguardia, el diari digital Valencia Plaza o la revista El Temps, entre altres, part dels seus articles han estat recollits als llibres Peiximinuti (1993) i Bestiari (2000). A més, és autor de les novel·les Les confidències del Comte de Buffon (1997), guardonada amb els premis Crexells, Andròmina i Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe (1999), premi Prudenci Bertrana i Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire (2007), premi Josep Pla; i La sega (2015), novel·la guanyadora del premi de la Crítica Catalana, de la Crítica Serra d’Or, de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Joaquim Amat-Piniella. El 2007 va rebre el Premi Nacional de Cultura de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per a la seva labor com a director de la revista de divulgació científica Mètode. El 2013 va ser guardonat amb el Carles Rahola d’assaig amb El somni de Lucreci.

Veus de ciència és el resultat de les lectures científiques de l’autor. Una invitació al lector a descobrir un univers de lectures suggestives i fora mà, i a endinsar-se en un món literari generalment desconegut. Galileu, Darwin, Maxwell, Feynman, Einstein, Dawkins, Gould, entre molts altres, són noms que el bon lector hauria de tenir a la seua biblioteca. Martí Domínguez convida a cultivar la lectura científica per a que forme part del bagatge de qualsevol persona culta. Veus de ciència és un itinerari plausible: un petit cànon de bones lectures, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica.

Premi literatura memorialística

L’escriptor i professor benicarlando Josep San Abdon, el catedràtic de literatura i membre de l’AVL Lluís Meseguer, i el també catedràtic i poeta Vicent Salvador han sigut els encarregats de baremar les obres que optaven al premi de literatura memorialística. Després de la deliberació del jurat ha estat guanyadora l’obra Els paisatges trobats. Oberta la plica corresponent Josep Santesmases ha resultat ser el seu autor.

Josep Santesmases (Vila-rodona 1951) ha dedicat una part molt important de la vida a l’activisme i a la gestió cultural, a la recerca històrica i a la literatura. Ha publicat nombrosos treballs (llibres i articles) d’història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner, codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa. És president del Centre d’Estudis del Gaià. En poesia ha publicat El món des de l’agut (2011), Entre el cel i la terra (2013),  Nadala del Portal (2013) i Gramàtiques de tardor (2015). També ha publicat el llibres en prosa, alguns d’ells reculls d’articles publicats anteriorment a la premsa: Riu Avall. Recull d’articles (1986-2002); Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades (2006);  Viatge literari per la vall del Gaià. Les terres altes (2008); els reculls d’articles de premsa Quarts i hores I. Societat i política (2012) i Quarts i hores II. Terres, llocs i paisatges (2014); i el llibre de contes  Ai fill que no et regalimi la salsa! (2013).

Els paisatges trobats és un dietari escrit des del 3 de novembre de 2015 al 19 de març de 2017, en el qual el paisatge esdevé el protagonista principal de l’obra. El paisatge més proper al lloc de vida, en aquest cas el del municipi de Vila-rodona i altres indrets del seu entorn, i el paisatge que l’activitat del curs de la vida durant setze mesos i mig li  ha permès copsar a l’autor. Paisatges gairebé íntims i paisatges de breu mirada, fins i tot els que es poden contemplar durant un trajecte en autopista. El paisatge com la mirada damunt de l’evolució dels conreus i l’activitat agrària, del pas del temps estacional. El paisatge com a matèria de descripció però també d’interpretació i de reflexió per a la creació de pensament lligat a la humanització del territori.. Els paisatges trobats  és un dietari que tracta de la quotidianitat damunt dels paisatges viscuts que són de fet els paisatges trobats.

Premi literatura gastronòmica

Pel que fa al guardó  gastronòmic, el jurat format pel director de la revista Cuina, Josep Sucarrats, el catedràtic de lingüística i membre de l’AVL Antoni Ferrando, i el xef benicarlando Raúl Resino, Estrella Michelin i guanyador del premi Cuiner de l’Any 2016, ha atorgat el premi a l’obra La cuina de la gent de la mar. El ranxo d’abordo. Oberta la plica l’autor ha resultat ser Juan José Roda Martínez.

Juan José Roda Martínez (Vinaròs, 1975) és fill d’una coneguda família de cuiners molt arrelada al Baix Maestrat. Va estudiar a l’Escola d’Hostaleria Costa Azahar de Castelló i es va formar a diferents restaurants i hotels de la província de Castelló. Guardonat amb el premi Millor Jove Cuiner d’Europa a Laval, a la comuna francesa de Château-Gontier, ha fet demostracions gastronòmiques a Castelló, Barcelona, Saragossa, Madrid, Santiago de Compostela, Lanzarote o Frankfurt, col·laborant des de 2005 amb Fòrum Gatronòmic, empresa líder en l’organització de congressos gastronòmics. Actualment és cap de departament de l’Escola d’Hostaleria de les Terres de l’Ebre, a Tortosa, i col·labora habitualment a fires gastronòmiques nacionals i internacionals, programes de Catalunya Ràdio i RACC 1, així com a la revista mensual Cuines. Membre de l’Associació de Cuiners Eurotoques, és  assessor de l’Ajuntament de Vinaròs dins de l’Espai Gastronòmic del mercat municipal. També imparteix cursos a la Universitat d’Estiu del Campus Rovira i Virgili de Tortosa i a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils. És autor del llibre La cuina del mercat de Vinaròs i coautor d’Els dolços i els salats als forns de Vinaròs.

La cuina de la gent de la mar. El ranxo d’abordo és un documentat treball, escrit en clau antropològica, al voltant de la cuina marinera mediterrània, fruit del  treball de camp realitzat per l’autor a les localitats costaneres del Baix Maestrat i les Terres de l’Ebre. A partir d’un recull de receptes de cuina marinera, Juan José Roda indaga en les experiències vitals de la gent de la mar i ens mostra la cuina com un fet cultural supraterritorial, on la marineria no és un ofici, sinó un llegat. L’autor mostra cada recepta com un punt de trobada de l’ahir i l’avui, un  text i un pretext, configurant un intrareceptari i construint un relat que va més enllà dels ingredients i les maneres de cuina. Receptes que són emocions, evidències de nissagues familiars, tractats de tradicions orals. En definitiva, la cuina sentida i viscuda com una història total i compartida del nostre mar internum, real i simbòlic, que és la Mediterrània.

Premi internacional d’àlbum il·lustrat

La secretària de l’AVL, Verònica Cantó, l’il·lustrador Ignasi Blanch i l’autora de literatura infantil i guanyadora del premi Llança de Sant Jordi Rocío Bonilla, han estat els encarregats d’elegir els guanyadors del premi internacional d’àlbum il·lustrat, el més veterà dels guardons del Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que enguany arriba a la seua quarta edició. Aquest jurat ha atorgat el premi a l’obra Por pequeño que parezca, de Juan Hernaz i Fátima Fernández, que per segon any consecutiu han guanyat aquest mateix guardó.

Juan Hernaz (Gijón, 1975) és un il·lustrador i dissenyador gràfic que ha desenvolupat la seua activitat professional a l’àmbit editorial, publicitari i teatral. La seua tasca ha estat reconeguda amb diversos premis dins i fora del país. Actualment és professor de dibuix artístic a l’Escola Universitària de Disseny, Innovació i Tecnologia d’Astúries (ESNE). Per la seua part, Fátima Fernández (Puerto de Vega, 1972)és  llicenciada en Belles Arts per la Universidad de Castilla-La Mancha i treballa com a professora d’Educació Secundària i Batxillerat. Especialitzada en literatura infantil, ha participat en més d’una vintena d’antologies i ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals. La seua obra ha estat traduïda a deu idiomes. Amb La maleta de l’avi, tots dos van guanyar el 3r Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

L’àlbum il·lustrat Por pequeño que parezca, seguint al psicòleg Jean Piaget,  proposa un viatge interior pel món psicològic associat a dos pilars bàsics del desenvolupament humà: els mecanismes cognitius associats a la resolució de problemes i  el propi desenvolupament cognitiu de l’aprenentatge humà al llarg de la vida, des dels 0 anys fins a l’edat adulta.

Acte d’entrega de premis

L’entrega de premis se celebrarà el pròxim 30 de setembre al Parador de Turisme de Benicarló durant una gala pública per a la que es podran reservar tiquets. Aquesta gala, que contarà amb la participació d’importants personalitats de la vida política, cultural i social valenciana i catalana, vol convertir-se en l’esdeveniment literari més important de les comarques del nord del País Valencià així com de les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.

A la gala es rendirà homenatge a La Velada en Benicarló: Diálogo de la Guerra de España, de Manuel Azaña, escrita en maig de 1937, fa ara 80 anys. El títol de l’aquest al·legat antibel·licista  fa referencia a les reunions que mantingueren diferents personalitats amb el president del Govern republicà Francisco Largo Caballero, a una casa situada on actualment es troba el Parador de Turisme de Benicarló. Benicarló va ser elegida per Largo Caballero per trobar-se a mig camí de la seua residencia de Barcelona des de setembre de 1936, i la del Govern de la República a València des de novembre de 1936.