EL MONSTRE MENJAPOBLES - OBRA GUANYADORA DEL VI PREMI INTERNACIONAL D'ÀLBUM INFANTIL IL·LUSTRAT

L’obra guanyadora del VI Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat va ser “El monstre Menjapobles”, de Marta Moreno i Sébastien Dethise.

El jurat va estar composat per Ignasi Blanch (il·lustrador), Verònica Cantó (escriptora i membre de l’AVL) i Fernando Foix (artista faller i il·lustrador).

EL MONSTRE MENJAPOBLES

Cada dia el monstre Menjapobles surt del seu amagatall per menjar-se tot el que troba pel camí: cases, bicicletes, gats i cadires van a parar a la panxa de la fera. El poble se sent agredit.
Pintoresca, una nena molt creativa, lluitarà per derrotarla bèstia i de nou omplirà de color i alegria la vida del seu veïnat.

Marta Moreno és il·lustradora i mestra. Va estudiar Il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona i Magisteri a la Universitat de Barcelona. Actualment col·labora amb editorials tant en l’àmbit nacional com internacional. Ha il·lustrat títols com Quin fred que fa! (2019), de Germán Machado, O pó do crescimento (2019), d’Ilan Brenman, o Un cocodril sota el llit (2019), de Mariasun Landa, llibre que va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. Marta combina la feina d’il·lustradora amb el de mestra en petites escoles rurals. El contacte diari amb els nens i les nenes són per a ella una gran font d’inspiració.

Sébastien Dethise és belga i assistent social de formació. La seua carrera professional va canviar quan a partir d’un viatge a Espanya va conèixer la Marta. La fletxa de Cupido el va tocar i va deixar la feina al seu país natal per començar una nova vida al costat d’ella. El món del circ, la màgia i els malabars sempre l’han apassionat. És per aquest motiu que l’any 2001 decideix fer de la seua passió la seua nova professió i va començar a crear els seus propis espectacles. Des de llavors ha actuat en escenaris de gran prestigi i ha portat el seu art a molts racons del món. La idea de la història d’El monstre Menjapobles va nàixer una nit en què intentava ajudar els seus fills a agafar el son. Dia rere dia el conte va anar prenent forma i va proposar a la Marta que l’il·lustrés.

L'AVENTURA DE BERTA A NANOLAND - OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI INTERNACIONAL DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

L’obra guanyadora del IV Premi Internacional de Divulgació Científica va ser “L’aventura de Berta a NanoLand”, de Jordi Díaz Marcos.

El jurat va estar composat per Blanca Ferrer (metgessa especialista en hematologia i hemoteràpia), Maria Josep Picó (periodista, escriptora i divulgadora científica) i Elsa Beltrán (veterinària especialitzada en neurologia i neurocirurgia).

L’AVENTURA DE BERTA A NANOLAND

Imagina’t poder compartir temps i ciència amb alguna de les científiques més important de la història com Lise Meitner, Rosalind Franklin, Rita Levi-Montalcini, Marie Curie, Jane Goodall o Mildred Dresselhaus i que et parlin de la història de l’àtom, de magnetisme, de nanomedicina, de l’ADN i de desenes de temes científics fascinants. Imagina’t que els principals científics de la història de la nanotecnologia t’acompanyin en un recorregut al món nano. Imagina’t que poguessis encongir el teu cos mil milions de vegades! Imagina’t un món reduït, un món tan minúscul on els àtoms i les molècules són els protagonistes i on tu tens pràcticament la seva mida. Imagina’t que existeix una tecnologia cridada a revolucionar el present i el futur a partir de la manipulació d’àtoms i molècules. Una tecnologia que et permet construir tota mena de materials increïbles amb propietats fantàstiques. Ara deixa d’imaginar i submergeix-te a Nanoland, visita NanoCaedre acompanyant Berta a conèixer el món nano, el món de la milmilionèsima part d’un metre.

Jordi Díaz Marcos (Barcelona, 1975) és doctor en Química i nanodivulgador científic. Treballa com nanoscopista a la Universitat de Barcelona. Com a divulgador científic, coordina el projecte Festival Nacional de Nanodivulgación 10alamenos9, el grup de comunicació científica EspaiNano i de divulgació NanoDivulga UB, i el projecte d’educació científica NanoEduca i NanoInventum. Ha escrit diverses obres de divulgació nanotecnològica.

NO MORIRÉ MAI. BIOGRAFIA D'EDUARD PUNSET - OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI DE NARRATIVA MEMORIALÍSTICA

L’obra guanyadora del IV Premi de Narrativa Memorialística va ser “No moriré mai. Biografia d’Eduard Punset”, de Genís Sinca.

El jurat va estar composat per Sílvia Cóppulo (comunicadora), David Meseguer (periodista) i Maribel Guardiola (doctora en Llengua i Literatura Catalanes).

NO MORIRÉ MAI. BIOGRAFIA D’EDUARD PUNSET

Aquest llibre és el recorregut fascinant per la vida del famós divulgador científic Eduard Punset i Casals (Barcelona, 1936 – Barcelona, 2019), un dels personatges més sorprenents del panorama televisiu i cultural del darrer terç del segle XX. El ganxo personal de Punset al capdavant del seu irrepetible programa Redes (1996-2014), va convertir-lo en una de les primeres estrelles mediàtiques, per dret propi. Punset va debutar amb el seu programa de divulgació científica quan ja tenia seixanta anys, però en realitat era una passa més en la intensa carrera professional i personal, majoritàriament desconeguda pels seus seguidors, que havien portat Punset, economista de professió, a realitzar feines tan diverses com la de representant econòmic pel Fons Monetari Internacional (Washington, Haití), conseller de finances del president Tarradellas (1978) o ministre de Suárez (1980).

Al llarg d’un seguit de trobades, amb moments hilarants i anècdotes impagables, Genís Sinca conversa amb Punset amb la intenció d’extreure’n i recordar sobretot el ric univers de vivències i personatges insòlits que basteixen la seva vida, els pares, les filles, la important etapa d’infància a la Vilella Baixa, el salt als Estats Units, però també l’etapa com a estudiant a Madrid, la militància al Partit Comunista Espanyol i l’esforçada experiència com a exiliat polític. Mentre repassa la seva vida, Punset s’adona que, explicant-la, completa l’el·lipsi més important i que, en efecte, qualsevol que aconsegueixi reconciliar-se amb el seu passat, de manera neta i positiva, acaba d’iniciar el viatge definitiu cap a la immortalitat.

Genís Sinca Algué (Manresa, 1970), llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha format en llargues experiències autodidactes a l’estranger, sobretot com a corresponsal a Itàlia pel diari Avui i altres mitjans. Premi Josep Pla de Narrativa 2013 per la novel·la Una família exemplar, s’ha especialitzat en biografies de grans personatges com ara El cavaller Floïd, biografia del mecenes J.B. Cendrós. El seu espai “Honorables catalans” al programa Via Lliure de Rac1, de gran èxit d’audiència, ha convertit Sinca en un reivindicador eficaç de grans personalitats de la nostra història.

MENJARS I MEMÒRIES DEL GUST - OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI INTERNACIONAL DE LLIBRE GASTRONÒMIC

L’obra guanyadora del IV Premi Internacional de Llibre Gastronòmic va ser “Menjars i memòries del gust. Les arrels de la cuina valenciana”, de Jaume Fàbrega.

El jurat va estar composat per Juanjo Roda (cuiner), Anna Zaera (periodista) i Toni Massanés (gastrònom i director general de la Fundació Alícia).

MENJARS I MEMÒRIES DEL GUST. LES ARRELS DE LA CUINA VALENCIANA

S’han escrit excel·lents llibres sobre la cuina del País Valencià. Com és lògic, són llibres escrits des de dins. En aquestes reflexions pretenem una visió feta des de fora, amb passió i estima, i retornant als elements bàsics de l’alimentació i de la cuina dels valencians, més enllà de qualsevol miscel·lània. Per tant, ens inserim dins la tònica d’una cuina sostenible, arrelada en la terra, en els seus productes i la seva història. L’hem estructurat en tres grans apartats que, al nostre parer, són la base de l’alimentació dels valencians: les verdures i llegums, l’arròs i els cereals, i el peix i la carn.

Ho intentem fer d’una visió no localista —que sovint és allò que s’acostuma en qualsevol publicació sobre cuina local— sinó tenint en compte les cuines del món, els viatges i les experiències. Hi trobareu, doncs, relats, històries i memòries. Saber què mengen i què cuinen els altres, amb els nostres peus arrelats i ben posats a terra, certament, eixampla la nostra visió i ens fa veure i viure la cuina com una festa dels sentits, de l’amistat i la convivialitat. A pocs llocs com al País Valencià això no és tan tangible i present.

Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l’Estany, 1948) és doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. Està considerat com un dels escriptors, divulgadors i crítics gastronòmics més importants de la catalanofonia, amb més de seixanta llibres publicats, entre ells algunes enciclopèdies de referència en aquest camp. Ha guanyat diversos premis Gourmand World Cookbook.