ELS SET COLORS DE LA BET - OBRA GUANYADORA DEL VIII PREMI INTERNACIONAL D'ÀLBUM INFANTIL IL·LUSTRAT

L’obra guanyadora del VIII Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat va ser “Els set colors de la Bet”, de Laia Codina i Sílvia Tarragó.

El jurat va estar composat per Mercè Gisbert (catedràtica de Tecnologia Educativa), Verònica Cantó (escriptora i membre de l’AVL), Marcelo Díaz (escriptor i artista plàstic) i Sergi Cambrils (il·lustrador).

ELS SET COLORS DE LA BET

A la Bet li agrada molt dibuixar, però mai s’hauria imaginat que també es pogués pintar amb les paraules. Ho descobreix gràcies a la poesia, i des de llavors el seu món s’omple de colors. Un conte en forma de poema per mostrar a les criatures que comencen a llegir el poder simbòlic i evocador dels mots. El ritme poètic del relat unifica paraules i imatges i, a més, inclou una part lúdica: descobrir l’acròstic de les quatre primeres pàgines i reconèixer els set colors que van sorgint al conte.

Laia Codina Gasión (Sabadell, 1975). Il·lustradora de vocació i professora de dibuix de professió. És llicenciada en Belles Arts i especialitzada en Il·lustració a l’Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona. Ha treballat per a l’estudi d’il·lustració Escletxa, Camaleón Ediciones, Gygno System Europe Ltd., Norma Editorial, Editorial Edebé, Hakabooks, i per a l’Ajuntament de Sabadell. Actualment compagina la seva tasca docent amb la divulgació i creació d’àlbums il·lustrats. Els set colors de la Bet suposa la seva primera obra publicada.

Sílvia Tarragó Castrillón (Barcelona, 1968). Durant catorze anys va ser llibretera, ofici que va compaginar amb l’escriptura. El 1996 va guanyar la Mostra Literària del Maresme de poesia. En 1998 es van publicar dos poemaris seus: La vida vençuda i Rails escapçats. Li van seguir el recull de relats Ciutats de l’impossible (2001) i la novel·la La veu del roure (2009). Després es va publicar la seva saga juvenil Top Fairies (2013), i les novel·les d’adults Temps de llum (2016), T’ho donaré tot (2017), L’amor i la lectura (2018), L’obrador dels prodigis (2019), escrita juntament amb Christian Escribà, i La doctora (2020).

ANTROPOCENO Y CAMBIO CLIMÁTICO - OBRA GUANYADORA DEL VI PREMI INTERNACIONAL DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

L’obra guanyadora del VI Premi Internacional de Divulgació Científica va ser “Antropoceno y cambio climático ¿Esperanza en el futuro o añoranza del pasado?”, de Constantino Armesto i Sara González.

El jurat va estar composat per Xavier Duran (divulgador científic), Hèctor Sangüesa (biotecnòleg), Lluís Martínez León (responsable del Projecte Cultura Científica de la UJI) i Miquel Àngel Pradilla (professor de la URV).

ANTROPOCENO Y CAMBIO CLIMÁTICO

L’activitat humana contemporània ha alterat molts processos naturals a la Terra. ¿Els canvis justifiquen el reconeixement d’una nova unitat de temps geològic anomenada Antropocè? ¿Disposem de proves per identificar la nova època? Hi ha nombroses empremtes dels canvis biològics, físics, químics i geològics que hi ha hagut al planeta. Les transformacions biològiques inclouen l’augment de la velocitat d’extinció de moltes maneres de viure. L’aparició de materials manufacturats als sediments, com els plàstics i el formigó, coincideix amb la contaminació global causada pels plaguicides i les partícules i molècules procedents de la crema de combustibles fòssils. Les quantitats de nitrogen i fòsfor que contenen els ecosistemes s’han modificat substancialment. La taxa d’augment del nivell del mar i les propietats químiques dels oceans han canviat. El clima s’ha pertorbat. El descobriment de tots aquests senyals suggereix a molts científics que l’Holocè va finalitzar. Una nova època geològica, l’Antropocè, ha començat potser en algun moment de la meitat del segle XX quan, a causa de la gran acceleració del creixement de la població, l’activitat humana ha modificat substancialment l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera.

Al llarg de tot aquest llibre de divulgació es presenten proves perquè el lector pugui valorar en la seva justa mesura la crisi ambiental en què estem immersos, potser, el problema més gran del nostre temps.

Constantino Armesto Ramón (La Corunya, 1952). És químic i ha exercit com a catedràtic de Física i Química. Ha publicat els llibres premiats Por los senderos de la ciencia i Un planeta blau. Juntament amb Francisco Armesto, ha escrit L’enigma de l’esfinx i Supervivencia o suicidio. El seu article “A conferencia do profesor Schrödinger” va obtenir el primer premi al concurs de comunicació científica de l’Institut Gallec de Física d’Altes Energies C3 (2018).

Sara González Crespo (Marín, 1954). És biòloga i ha estat professora de Biologia i Geologia. És coautora del llibre O Morrazo. Dan man da natureza… Dan man da humanidade… (2012). També és autora de la memòria Revisión de los Pteridofitos de Galicia.

CUINERES DEL TERRITORI. LA MEMÒRIA DELS MENJARS DE LES COMARQUES DE LA MARINA - OBRA GUANYADORA DEL VI PREMI DE LLIBRE DE CUINA, SALUT I SOSTENIBILITAT

L’obra guanyadora del V Premi de Llibre de Cuina, Salut i Sostenibilitat va ser “Cuineres del territori. La memòria dels menjars de les comarques de la Marina”, de Josep Bernabéu i Maria Tormo.

El jurat va estar composat per Juanjo Roda (cuiner), Cinta Mayo (cuinera), Belén Parra (periodista gastronòmica) i Paola Correcher (enòloga).

CUINERES DEL TERRITORI. LA MEMÒRIA DELS MENJARS DE LES COMARQUES DE LA MARINA

El treball dels estudiosos de la cultura popular, com fou el cas de Francisco G. Seijo Alonso (1925-2013), va permetre recuperar part d’un patrimoni culinari fràgil i vulnerable, que es transmetia fonamentalment per via oral i on les dones —les cuineres del territori—, foren les protagonistes. El seus testimonis, recollits entre 1968 i 1972, conformaren la monografia Cocina alicantina. La cuina i el menjar alacantí (1973). Aquest treball ha servit de base per a reivindicar i posar en valor la memòria dels menjars tradicionals de les comarques de la Marina Alta i Baixa. Generació rere generació, les dones s’han convertit en les artífexs del saber gastronòmic. Han sigut les creadores d’una gastronomia de proximitat que aporta els valors saludables de la cultura alimentària mediterrània i està basada en els productes autòctons i de temporada, dos dels elements que millor poden afavorir la biodiversitat i la sostenibilitat. D’ací la importància d’atorgar-les visibilitat i adaptar les seues receptes a les actuals recomanacions dietètiques i nutricionals. Es tracta de tornar a posar en valor el sabor de la tradició i poder reprendre referents que ajuden a alimentar-nos de manera més saborosa, saludable i sostenible.

Josep Bernabeu Mestre (Pego, 1957), és doctor en medicina, catedràtic d’Història de la Ciència i director acadèmic de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic de la Universitat d’Alacant. Imparteix docència als graus de Nutrició Humana i Dietètica i Gastronomia i Arts Culinàries, on coordina l’assignatura d’Història i Fonaments de la Gastronomia. Entre les seues darreres investigacions i publicacions, destaquen les relacionades amb el paper que poden jugar les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació més sostenible i saludable.

Maria Tormo Santamaría (Muro d’Alcoi, 1985), és dietista nutricionista, màster en Salut Pública, doctora en Ciències de la Salut, professora ajudant doctora de l’àrea d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant, i investigadora col·laboradora de la Càtedra Carmencita d’Estudis del Sabor Gastronòmic. Imparteix docència als graus de Gastronomia i Arts Culinàries i Nutrició Humana i Dietètica, on coordina l’assignatura de Gastronomia, Tradicions Culinàries i Salut. Dins de les seues investigacions i publicacions ha dedicat una atenció particular a la recuperació del patrimoni culinari i gastronòmic tradicional i el seu interès per a promoure una alimentació més sostenible i una nutrició més saludable.

LA BATALLA D’OXFORD - OBRA GUANYADORA DEL II PREMI DE NARRATIVA JUVENIL

L’obra guanayadora del II Premi de Narrativa Juvenil va ser “La batalla d’Oxford”, de Mariano Casas.

El jurat va estar composat per Rosario Raro (escriptora), Josep Vicent Miralles (escriptor), Lurdes Malgrat (escriptora) i Joan Gregori (escriptor).

LA BATALLA D’OXFORD

L’any 1939. En vespres del final de la guerra civil Tom escapa amb la seua mare a l’estranger. Refugiats a la Gran Bretanya, el passat que havia deixat arrere es farà de nou present i Oxford no serà per a ell el lloc plàcid que esperava. El país viu l’esclat de la Segona Guerra Mundial mentre ignora que una altra guerra secreta té lloc en els seus carrers, parcs i museus. Sense possibilitat de fugir del seu destí, Tom haurà d’aconseguir una informació vital per a moltes persones i no podrà confiar en ningú ni cometre cap errada. Forçat a arriscar la seua vida, quan arribe el moment precís es veurà abocat a entrar en acció i fer front a gent molt perillosa amb poc de temps per decidir quin partit prendre.

Mariano Casas (València, 1963) ha publicat novel·les juvenils de diverses temàtiques (viatges, aventures, història, intriga, noir…) amb alguna incursió en la novel·la adulta (Les ales de Mercuri) o en els estudis històrics (L’itinerari valencià de Lady Holland, Tupper i la guerra del Francès a terres valencianes). Ha rebut diversos premis pels seus llibres, com ara el Premi a la millor novel·la juvenil de 1999 de l’IIFV per Pirates de la Marjal, el premi Enric Valor de novel·la juvenil de 2004 per Sabor de crim o el premi Vila de Teulada de 2020 per El carrer 722.