ENCARA QUE MENUT SÓC IMPORTANT - OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI INTERNACIONAL D'ÀLBUM INFANTIL IL·LUSTRAT

L’obra guanyadora del IV Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat va ser “Encara que menut sóc important”, de Juan Hernaz i Fátima Fernández.

El jurat va estar composat per Ignasi Blanch (il·lustrador), Verònica Cantó (escriptora i membre de l’AVL) i Rocío Bonilla (il·lustradora).

ENCARA QUE MENUT SÓC IMPORTANT

“En una nit estelada si miro al cel em sento menut, com si fóra un gra d’arena comparat amb un planeta…” En aquest món gran, hi ha vegades en què ens podem arribar a sentir molt menuts. La Lluna és menuda comparada amb la Terra, la Terra amb el Sol, el Sol amb altres estrelles. Però, realment, com som… grans o menuts? El llibre explora un microunivers emocional i ens recorda que algunes coses, per menudes que semblen, són capaces de canviar una realitat, la realitat del lector, la realitat de tots nosaltres.

Juan Hernaz (Gijón, 1975) Il·lustrador i dissenyador gràfic, col·labora amb clients nacionals i internacionals creant imatges per a l’àmbit editorial, publicitari i teatral (escenografia). La seua tasca, caracteritzada per l’aplicació reflexiva, metaliterària i transversal de la il·lustració en diferents disciplines, ha estat reconeguda amb diversos premis dins i fora del país, dels quals destaquen els vuit premis en el Certamen d’Art Jove de Castella i Lleó, tres Premis Oh! de les Arts Escèniques, el III Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló o el prestigiós Golden Stevie Award (IBA 2014, EUA) a la millor memòria anual corporativa europea, entre d’altres. És director de l’aula d’extensió sobre il·lustració de la Universidad de Oviedo.

Fátima Fernández (Puerto de Vega, 1972) Llicenciada en Belles Arts per la Universidad de Castilla-La Mancha, és professora d’Educació Secundària i Batxillerat. Ha escrit més de dotze llibres. La seua obra ha estat traduïda a deu idiomes. Ha participat en més d’una trentena d’antologies i ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals, entre els quals destaquen: la Menció d’Honor en el V Premi Internacional Compostel·la per a Àlbums Il·lustrats, III Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Ciutat de Benicarló i IX Premi Contes per a la Igualtat. La seua obra Nora, la niña de sal ha estat adaptada al teatre, ha rebut el Premi Oh! al millor espectacle infantil i ha estat nominada als Premis MAX en la categoria de millor espectacle revelació.

VEUS DE CIÈNCIA - OBRA GUANYADORA DEL II PREMI INTERNACIONAL DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

L’obra guanyadora del II Premi Internacional de Divulgació Científica va ser “Veus de ciència. Incitacions a la lectura científica”, de Martí Domínguez.

El jurat va estar composat per Xavier Bellés (doctor en Biologia), Josep Martínes (membre de l’AVL) i Joan Borja (escriptor i divulgador).

VEUS DE CIÈNCIA

“Veus de ciència” és una invitació a descobrir un univers de lectures suggestives de ciència. Galileu, Darwin, Maxwell, Feynman, Einstein, Margulis, Dawkins o Gould són alguns dels noms que tot bon lector hauria de tenir a la seua biblioteca. Cal cultivar la lectura de ciència, ens diu Martí Domínguez a la introducció, perquè aquesta hauria de formar part del bagatge intel·lectual de qualsevol persona culta. I Veus de ciència és un itinerari ben plausible: un petit cànon de lectures escollides, sense més pretensió que fer gaudir al lector de la bona literatura científica.

Martí Domínguez, escriptor i articulista, és doctor en Biologia, professor titular de Periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu en diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara, Levante-EMV i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de Goethe, Premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn de Voltaire, que va rebre el Premi Josep Pla; El fracassat, on novel·la la vida de Paul Cézanne, i finalment de La sega, Premi de la Crítica Catalana, Premi de la Crítica Serra d’Or, Premi Amat-Piniella i Premi dels Escriptors Valencians. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode. Amb el seu assaig El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament va rebre el XXXIV Premi Carles Rahola.

ELS PAISATGES TROBATS - OBRA GUANYADORA DEL II PREMI DE NARRATIVA MEMORIALÍSTICA

L’obra guanyadora del II Premi de Narrativa Memorialística va ser “Els paisatges trobats”, de Josep Santesmases.

El jurat va estar composat per Lluís Meseguer (catedràtic de Literatura i membre de l’AVL), Josep San Abdón (escriptor i crític literari) i Vicent Salvador (catedràtic de Filologia Catalana).

ELS PAISATGES TROBATS

“Els paisatges trobats” és un dietari escrit entre el 3 de novembre de 2015i el 19 de març de 2017, en el qual el paisatge humanitzat esdevé el protagonista principal de l’obra. El paisatge més proper —de Vila-rodona i d’altres indrets del seu entorn— i el paisatge que l’activitat del curs de la vida durant setze mesos i mig li ha permès copsar. Una mirada davant l’evolució dels conreus, l’activitat agrària i el temps estacional. El coneixement i les preguntes que imposa el paisatge, les percepcions, les sensacions a flor de pell. El paisatge com a matèria de descripció, interpretació i reflexió lligada a la humanització del territori. La voluntat d’aprofundiment a partir de la mirada que sempre estira records, configura i reverteix en paisatges de tota mena. L’obra, en el fons, vol inserir en la quotidianitat dels paisatges que passen per la vida de cadascú, la necessitat de contemplar-los tot generant reflexions, de sentir-los, de viure’ls com un valor en el compromís. Dietari que tracta dels paisatges viscuts que, de fet, són els paisatges trobats.

Josep Santesmases i Ollé (Vila-rodona, Alt Camp, 1951) ha publicat diversos estudis d’història i assaig. És president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i del Centre d’Estudis del Gaià, vicepresident segon de l’Institut Ramon Muntaner i codirector de les revistes Plecs d’Història Local i La Resclosa.

LA CUINA DE LA GENT DE LA MAR - OBRA GUANYADORA DEL II PREMI INTERNACIONAL DE LLIBRE GASTRONÒMIC

L’obra guanyadora del II Premi Internacional de Llibre Gastronòmic va ser “La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca”, de Juanjo Roda.

El jurat va estar composat per Antoni Ferrando (catedràtic de Lingüística i membre de l’AVL), Josep Sucarrats (periodista gastronòmic) i Raúl Resino (cuiner d’1 Estrella Michelin).

LA CUINA DE LA GENT DE LA MAR

“La cuina de la gent de la mar. Els ranxos a la barca” és un recull de plats bàsicament elaborats tal com es feien anys enrere a la barca. Tot i això, també hi trobareu algun exemple de cuines foranes on els productes de la mar són els principals protagonistes. Aquestes receptes han estat elaborades segons la tradició, que dia a dia ha anat passant d’una família a una altra. És per aquest motiu que segurament podeu trobar diferències entre els mateixos plats que s’elaboren de manera similar entre les barques veïnes.

Juanjo Roda Martínez estudia hoteleria i turisme a l’Escola Costa Azahar de Castelló de la Plana. Guanya el Premi Auguste Escoffier de Château-Gontiere (França) al millor jove cuiner d’Europa i emprèn viatge per conèixer restaurants i cuiners de reconegut prestigi a escala nacional i internacional. Durant catorze anys s’ha encarregat de la tasca d’investigació gastronòmica al restaurant Les Moles d’Ulldecona, premiat amb una estrella Michelin. En l’àmbit de la docència, imparteix en un institut de formació professional de cuina i gastronomia. Col·labora en mitjans de comunicació i ha publicat Els dolços i els salats als forns de Vinaròs (2010) i La cuina del mercat de Vinaròs (2011).